Com diu el cantant qui perd els orígens perd la identitat... és per això que el tema a que s’ha dedicat el número de la revista aquest curs, em suggereix un més enllà del moment actual. Un més enllà cap a la historia... cap a la historia de l’institut.

 

Existia a mitjans dels setanta un Pla Popular de barri fet des de l’Associació de Veïns Verneda Alta. En aquest Pla i en els terrenys que avui hi ha el nostre institut, els veïns i veïnes hi volien un equipament escolar. Volien un barri amb escoles i instituts per a que els seus fills i filles tinguessin el que la majoria d’ells no havien pogut tenir: una educació.

 

L’any 1976 es fa la demanda formal a l’Ajuntament de Barcelona, amb una petició firmada per 1300 persones. En el Pla General Metropolità (PGM) aquest solar estava qualificat com a 7B (Zona d’equipaments per a construir), que bé! s’hi havia de construir un equipament però, com per art de màgia, de sobte, surt imprès que aquest solar està qualificat com a 17B (Zona industrial).

 

La propietat del solar era d’importants propietaris amb importants negocis. El gener de 1977 van iniciar les obres per a fer pisos. Els veïns i veïnes del barri davant de la indignació, es van manifestar davant l’Ajuntament, van presentar denúncies legals... i l’Ajuntament es va negar a parar les obres. Es van fer cartells, assemblees, manifestacions diàries, pancartes, escrits i difusió pels mitjans de comunicació...però les obres seguien endavant. Finalment el 20 de febrer de 1977 en una assemblea de 700 veïns es va decidir aturar les obres, i al cap de vuit dies un grup de dones es van posar davant de les excavadores. «Amb unes quantes dones fèiem torns en un solar que hi havia allà, al Pont del treball, que era una fabrica d’un tal German Cid perquè no hi edifiquessin. Els terrenys eren del German Cid, i allà van dir que volien fer pisos i nosaltres ens vam plantar davant de les màquines i no les vam deixar avançar i va venir la policia i amb les mànegues d’aigua ens van fer fora... d’aquí va venir la vocalia de dones (...) hi érem cada dia, allà, fins que el German Cid va desistir» (Eulàlia Pons)

 

Es van establir torns de vigilància, des de la matinada fins al vespre, per impedir que les excavadores seguissin treballant. Si veien alguna cosa sospitosa es trucava per telèfon i es picaven els timbres per mobilitzar els veïns. A la nit es feien assembles i manifestacions amb una participació mitjana de 500 persones on es feien crits com «Verneda unida, escola aconseguida». Val a dir que les dones van tenir un paper molt important en l’aturada de les obres... en aquell moment es va consolidar la vocalia de dones de l’associació.

«L’últim dia que vàrem venir, les dones van enfilar-se a les màquines en moviment. L’aparellador i el capatàs de la constructora ens va escridassar tot dient-nos «No sabéis a lo que os exponéis al subiros» La resposta va ser contundent: si la maquinaria ens matava, a nosaltres se’ns havien acabat tots els problemes però a ells els començaven. Cinc minuts més tard les màquines s’aturaven per no tornar a endegar-se mai més».

 

L’aturada d’obres va tenir moments molt durs fins a provocar detencions a les comissaries, denúncies contra l’Associació de veïns... Finalment els propietaris del solar es van posar en contacte amb l’Associació de Veïns i van intentar comprar les voluntats dels interlocutors, però les voluntats d’aquests no es podien comprar, les voluntats es podien fer: crear un centre educatiu públic. Finalment l’Ajuntament va cedir i va dir que en aquest terreny s’hi construiria una escola. A la col·locació simbòlica de la primera pedra van assistir 1000 persones. Sota la pedra es va enterrar un pot amb un document commemoratiu. Finalment, la fabrica que hi havia en el solar es convertiria en el nostre l’institut com a centre d’FP i batxillerat i el 1987 s’inicia el curs. Cal dir que era el primer Institut de Catalunya que impartiria la branca de mecànica dentista.

 

Finalment, el nom que se li va posar a l’Institut va ser Salvador Seguí. Els veïns i veïnes van estar molt contents amb aquest nom. Salvador Seguí va ser un dels líders més destacats del anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX, tenia inquietud per la política i per les idees llibertàries, finalment va morir assassinat per uns pistolers blancs del Sindicat Lliure el 10 de març de 1923.

 

Tan de bo que amb el record de la historia mantinguem viva la memòria del nostre Institut i de qui porta el seu nom. Com diu el cantant: «qui perd els orígens perd la identitat» i nosaltres afegim: «i també pot perdre el cap!».

 

Informació extreta de:

Entrevista a Eulàlia Pons membre de l’Associació de Veïns Verneda Alta que va participar en els moments i fets aquí narrats (Primer trimestre 2010).

Societat d’estudis de la Verneda Sant Martí (2004): Records de la lluita per un barri millor: l’Associació de Veïns de la Verneda Alta. Ajuntament de Barcelona. Districte Sant Martí

http://www.fundacionssegui.org/

http://www.laic.org/cas/fig/index.htm.

 

Des d’aquest article de memòria històrica no volem deixar de recordar a qui sens dubte ha estat un dels pedagogscatalans més rellevants del segle XX i de qui, el mateix Salvador Seguí, va ser seguidor: Francesc Ferrer i Guardia, creador de l’Escola Moderna, una de les aportacions catalanes més importants a la pedagogia europea i mundial. Ferrer i Guardia en vida va patir una campanya de difamació personal salvatge, va ser condemnat a mort en un consell de guerra molt poc clar en el qual mai es va arribar a demostrar que fos culpable. Mentre a Europa es va desencadenar una immensa campanya de recolzament a qui anomenaven «pedagog genial»,» el nou Galileu» aquí a l’Estat Espanyol ningú va demanar el seu indult, ni els partits de dretes, ni els d’esquerra i, finalment, va ser executat el 13 d’octubre de 1909. Aquest curs s’està commemorant el centenari de la seva mort, i des d’aquest article també li hem volgut fer un petit homenatge.

 

Elisenda Giné, professora del Departament de Serveis Socioculturals i a la Comunitat

 

Text extret de la revista de l'institut "El noi del sucre" curs 2009 - 2010

Atenció! El web www.salvadorsegui.net utilitza galetes. Si no canvieu la configuració del navegador, n'accepteu el seu ús.

Més informació

Accepto

Per què utilitzem galetes ("cookies")?

Una galeta és un fitxer de mida molt petita que es descarrega al teu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l'usuari. 

Les galetes que utilitzem al web www.salvadorsegui.net són estrictament necessàries perquè la pàgina funcioni bé i d'altres serveixen per millorar el rendiment i la teva experiència com a usuari. 

Les galetes serveixen per:

  • Recordar els teus detalls d'inici de sessió.
  • Garantir la teva seguretat quan inicies sessió.
  • Garantir que l'aspecte de la pàgina web és coherent.
  • Millorar el funcionament del lloc web reduint el temps que triguen a carregar-se les pàgines que visites.
  • Millorar l'experiència de l'usuari.
  • Poder compartir i fer clic a "m'agrada".

Si no habilites les galetes, algunes funcions i pàgines no funcionaran bé.

Si vols esborrar les galetes que tens a l'ordinador, fes clic a "Ajuda" del menú del navegador per veure les instruccions. 

Durant quant de temps es guarden les galetes?

Moltes galetes són temporals i desapareixeran quan acabis la sessió (quan tanquis el navegador). Altres galetes són "permanents", el que significa que quedaran guardades a l'ordinador durant un temps.